Apreciada Noemí,


Com es sol dir, “lo prometido es deuda”, així que aquí estic redactant la rèplica a la teva carta de presentació, el motiu, bàsicament, perquè em va sobtar rebre tanta informació concentrada en una sola carta, i em sembla incorrecte començar a xerrar sense estar en les mateixes condicions.

Tal com et vaig comentar, hem va sobtar el teu perfil, en un principi, no per el contingut, sinó per la forma de presentació, sobretot per la tipografia utilitzada, que tot i ser una tipografia poc agraïda de llegir, dóna molta calidesa al text, i va ser el que em va convidar a llegir el contingut.

Per començar aquesta “rèplica”, veuràs que utilitzo la teva carta de presentació com a plantilla per a distribuir els punts a comentar, no per falta d’idees, sinó per tot el contrari, i perquè em costa molt ordenar-les al cap per plasmar-les en un paper, i que tinguin un cert ordre i ritme, un altre punt pel que utilitzo la teva carta com a plantilla, es a poder puntualitzar, o respondre a certs punts exposats per tu.

Així que desprès d’aquesta breu presentació arrenco...

Vaig néixer a Barcelona, un maig del 77, on hi vaig viure durant els primers 15 anys de la meva vida, els meus pares, son també nats a Barcelona, i tinc un germà també 5 anys més petit que jo (en edat, però no en estatura).

A nivell familiar, no se si definir a la meva família com un clan, però si que la puc definir com una família unida, on tothom té veu i vot, i tota opinió es escoltada, (fins i tot les de la gossa), aquesta unitat familiar, la formem, els meus pares, el meu tiet, el meu germà y la seva xicota, qui també esta considerada membre de la família, amb el mateix dret de veu i vot que la resta, i per finalitzar, la meva gossa Nit, encara que tot nou membre és sempre benvingut, i tractat de la mateixa manera que els demés.

A nivell de vivenda, podríem dir que comparteixo casa amb la família, en principi, perquè fins ara, no he tingut la necessitat de buscar una vivenda, i perquè en el moment que ho podia fer, no era una de les meves prioritats, i desprès, perquè el que hi havia en el mercat era car. Però finalment m’he comprat un piset amb un petit jardí a Sant Feliu de Codines, no per necessitat de marxar de casa, però trobo que necessitava una inversió de futur, i més tard seria complicat a nivell bancari cara les hipoteques. Per cert, el pis del costat se l’ha comprat el meu germà.

En el tema d’adoptar un gos per al pis, és una cosa que em vaig plantejar, i de moment descartar, ja que per la feina estic moltes hores fora de casa, i no estic disposat a tenir un animal tancat en un pis durant tanta estona, per un caprici personal, així que per començar, primer vull tenir un peix, segurament un lluitador de Siam.

A nivell econòmic, també em considero independent, i com a part del tabac (tema que tractarem desprès) no tinc gaires més vicis, de tant en tant hem puc permetre algun caprici, i també m’agrada sortir a sopar fora, i no tinc problemes en convidar a sopar, ni m’ofenc si em proposen pagar a mitges, o que em convidin, el tema d’obrir les portes, crec que hem arribat a un punt on es confon la cavallerositat amb el masclisme, i personalment crec més en una societat d’igualtat, on no tinc problema per obrir-te la porta, i espero que tu també me l’obris a mi.

Això de sortir de festa fins tard... ja vaig tenir també la meva època, i no em negaré a fer-ho de tant en tant, però actualment aprecio més un dia de camp i turisme rural que no pas un dissabte nit d’alcohol i festa, em sento més còmode durant un sopar amb els amics, tant a casa com fora que no pas en un pub, però això no significa que no m’agradi anar als pub’s.

Les meves vacances d’estiu, les solia passar amb la família de càmping, recorrent tota Catalunya, i als 10 anys vaig tenir la meva primera tenda de campanya, una canadenca (en aquella època encara no existien el iglús). Aquest tipus de vacances, em va permetre també obrir-me molt a la gent, (això de compartir bany amb 200 persones més.. treu moltes manies) i també em va permetre conèixer molts llocs, que fins l’actualitat m’agrada tornar a veure, i dur als amics a veure’ls, ja que per mi tenen un valor simbòlic molt gran, a part de la vellesa que pugui tenir el lloc per si mateix.

M’agrada molt viatjar i conèixer noves cultures i formes de pensar, també m’agrada molt conduir, em sento còmode, per això les últimes vacances que he fet han estat en cotxe, organitzant per la ruta pel nostre compte, i d’aquesta manera he recorregut part d’Itàlia, Suïssa, Escòcia, i nord d’Espanya. I la següent ruta que tinc pendent, és Irlanda, també en cotxe. La zona d’estats units, realment no hem crida gaire l’atenció, de moment prefereixo centrar-me en Europa. I realment crec que tenim la sort de no necessitar anar gaire lluny per trobar llocs excepcionals.

A nivell laboral, actualment treballo com a dissenyador en una empresa de complements de bany per a col·lectivitats i discapacitats, m’encanta el meu treball, i m’alegro que quan vaig haver de triar carrera, agafar aquesta i no arquitectura (encara que arquitectura tingui més prestigi o estigui millor vista). També m’agrada que la meva feina tingui una motivació o un repte, en el moment que trobo que aquella feina ha perdut aquestes dues coses, prefereixo canviar de feina, i agafar un nou repte. M’encanta treballar a contrarellotge, i dur varis projectes simultanis, ja que per a mi és un repte, a nivell de formació, procuro no perdre el temps i quedar-me desfasat, actualment estic darrera d’un màster en Mecatrònica, que hauré de deixar córrer, per no poder-ho pagar (actualment gairebé tots els diners van destinats al pis).

Dintre les relacions personals, crec que han d’estar basades en la confiança, respecte, la confidència... i molts altres detalls, no crec que una parella creï a un ser millor, crec que una parella crea dos persones millors, les complementa, i sí... m’agrada disposar del meu temps d’intimitat o solitud, la necessito per pensar, i no considero que sigui una falta de respecte que les altres persones vulguin estar sols, enlloc d’estar en la meva companyia, crec que hi ha temps per ambdues coses.

En el punt relacions, no sé si estan incloses dins del terme “estables”, ja que sempre he preferit veure com evoluciona la relació abans de formalitzar-la amb els amics, (això no significa que l’amagui de la gent), simplement que prefereixo estar segur de les coses, abans d’introduir a algú en un cercle personal.

En el tema missatges, tant sms com via mail els procuro evitar, sóc més d’agafar el telèfon i fer una trucada, crec que parlant s’entén la gent.

En el tema mots, el terme “cari”, “churri ” o “chata” també els trobo de mal gust, m’agrada que hem cridin per el meu nom, i jo faig el mateix amb la gent, això no significa que li pugui donar un to mes carinyós, o acompanyar-ho d’algun adjectiu.

En el tema tabac, sí que fumo, però ja fa temps que em plantejo deixar-ho, però tant per addicció com per falta de voluntat, actualment no em veig preparat per fer-ho... però algun dia ho faré.

A nivell televisió, si que m’agrada, però prefereixo tenir la radio encesa, però he de reconèixer que si estic mirant la tele... em quedo embovat mirant qualsevol porqueria, per això prefereixo la ràdio o posar-me un Cd, a nivell televisiu, bàsicament nomes es per veure pel·lícules i series, però últimament he optat per descarregar-me les sèries d’Internet, em dona molta mes flexibilitat a nivell d’horaris per veure-les. M’agrada el que seria la ciència-ficció i la intriga, (les últimes que he vist son “Stargate”, “La habitación perdida”, “Lost” i Herois).

Però és més fàcil trobar-me escoltant musica que mirant la tele, per a mi la música és un punt molt important en la meva vida, i procuro no estancar-me en cap estil, tot i tenir els meus preferits, m’agrada escoltar de tot, i intentar entendre els estils que desconec (alguns em costa una mica) i d’altres em nego a escoltar-los. No m’acostuma a agradar la música de masses estil bisbalines, i no per el que simbolitzen ells, sinó estic més en contra d’emissores tipus “40 Principales”, on es busca l’èxit amb música de masses, i es discriminen els estils minoritaris.

Per el tema esports, no m’agrada el futbol, el trobo avorrit, m’agrada mes la F1 (ja m’agradava abans de aparegués el fantasma del Alonso, i el boom mediàtic de Tele5), però puc passar sense veure les carreres.

El meu mitjà de transport, es el cotxe, arribant a ser una extensió de mi. Això no vol dir que no toleri el transport públic, però prefereixo el cotxe, em dóna més llibertat i autonomia, però cara Barcelona, és complicat així que per Barcelona em moc en transport públic.

Les motos, encara que sembli mentida, no hi he pujat mai, simplement per un tema de respecte a la meva mare, ja que un borratxo en cotxe va atropellar al seu fillol que anava en moto i el va matar, i des de llavors, li te pànic a les motos, les troba molt insegures cara als accidents.

Vaig treure’m el carnet de conduir als 18 anyets.. i vaig fer moltes barbaritats, ja que vaig aprendre a conduir amb un monstre de cotxe de 160Cv, i he tingut un accident que vaig deixar el cotxe sinistre total, amb el temps he après a relaxar-me al volant i no tinc necessitat d’aquestes barbaritats, desconfio de la gent que diu “jo controlo”, ja que he après que a l’autoescola només et donen un paper que et diu que pots conduir... però no assegura que en sàpigues, això s’aprèn amb el temps.

Com he dit abans. M’encanta conduir i hem relaxa molt, m’agrada conduir sense rumb, i si vaig amb gent, no em molesta que s’adormin en el cotxe, per a mi això significa que aquesta persona se sent còmode i segura, i això em demostra confiança.

El tema puntualitat, és un dels meus defectes, no per impuntual, sinó per tot el contrari, acostumo a ser excessivament puntual, i m’agrada arribar als llocs amb temps suficient, lo del defecte, és perquè m’agrada que la gent també sigui puntual amb mi, i depèn amb qui puc arribar a considerar un retràs sense justificació com una falta de respecte vers la meva persona. Si arribes amb temps, em trobaràs en algun bar per allí a prop amb un tallat i llegint el diari (primer miro sempre que hi hagi un diari disponible abans de demanar consumició). Però tranquil·la, que tan aviat com arriba algú, el primer que faig es tancar el diari, també trobo una falta de respecte llegir el diari quan tens algú que t’està parlant.

En el tema de la expressió, no estic d’acord amb el teu punt de vista, les meves formes dependran del sector social en el que em mogui. Se mantenir les formes, i si el meu entorn no utilitza diguem un llenguatge florit, jo tampoc ho faré, però en el cas contrari, pot haver sectors socials on un llenguatge tan políticament correcte es pot considerar una falta de respecte, com a exemple, et diré que quan vaig al magatzem de la meva empresa, tindré una millor reacció dels companys.. si d’entrada els hi dic “ Hola mariconas... Dónde esta la puta de la Ramona¿?” que no pas.. “Buenos días chicos, me podríais decir dónde está Ramón¿?”, ja que la segona opció se la poden prendre com un acte de prepotència per càrrec.

En referència a la meva forma de ser, sóc molt impulsiu, i dic el que penso, però emocionalment, sóc molt introvertit, això no significa que les coses no m’afectin o no senti emocions, simplement és que en alguns punt sóc excessivament reflexiu, i m’agrada analitzar les coses abans d’expressar-les.

Però a part d’això sóc una persona molt optimista, procuro veure sempre el canto bo de les coses, i si tinc algun problema amb algú (tant laboral com personal) són temes que he de tractar amb aquella persona, així que procuraré no mostrar el meu mal humor vers aquell tema, crec que la resta de la gent no te perquè pagar el meu mal humor amb un tema aliè a ells.

En referència al tema paternitat, no es una cosa que hem faci por, de moment és una cosa que veig lluny, i això no significa que no hi estigui disposat, però trobo que abans de donar aquest pas es primordial fiançar la relació de parella. I es una cosa que s’ha de parlar, ja que és molt important en la vida dels dos.

I amb això crec que ja tinc una petita part de la meva personalitat plasmada en un paper, com hauràs vist, he procurat eliminar les faltes d’ortografia, (no per ocultar-les, perquè reconec que en faig moltes), i això en un Chat és difícil d’evitar, però quan he d’escriure alguna cosa, procuro que la seva presentació sigui lo mes acurada possible, tant en contingut com en continent, ja que m’agrada, que la gent es prengui el seu temps no simplement a corregir les faltes d’ortografia, sinó també a la presentació del text, els marges, i la tipografia, aquest costum l’aplico a gran part de la meva vida, perquè considero que els petits detalls són importants.

Fins aviat.

Jordi.